, , ,

Racó Personal - X i la Plaça dels Raïms.

13.10.14

Carreró que surt de La plaça dels Raïms de Girona


Dilluns. 8:00h del matí. 
No té perquè ser una hora mortal si abans de començar amb la rutina ens permetem 10 minuts per evadir-nos amb històries de persones.

Perquè a partir d'avui, els dilluns dedicarem la nostra entrada als Racons més personals de la gent de Girona.

Per estrenar la secció, tenim a la X. Una de les fundadores del blog, i l'encarregada de la part més visual d'aquest. 

X

El meu Racó és la Plaça dels Raïms.

M'agraden molt les històries. I una cosa que faig en el meu temps lliure és associar irrealitats a certs elements que decoren el meu dia a dia.

Fa 5 anys, poc després de conèixer la meva actual parella, aquesta em va descobrir La Plaça dels Raïms, mig a la vista i mig amagada al cantó de la que havia estat des de petita la meva crêperie preferida.

"És la segona plaça més petita del món, i la més petita d'Europa" em va dir.

No va ser una dada rellevant per cridar la meva atenció, però quan hi vam entrar, digueu-me fantasiosa, "romanticona", o succedanis, però em va captivar. D'una manera estúpidament màgica.

Plaça dels raïms girona vista des de darrera l'arcada

Crec recordar que era un dia meteorològicament perfecte per a mi; s'anunciava pluja. Per tant l'encant es va multiplicar de manera exponencial.

Això és molt personal, però el primer cop que hi vam anar no em vaig atrevir a creuar l'arcada que separava la claror del pati de llums públic de la foscor de l'altre banda.
Ni la següent vegada. Ni la tercera, ni la quarta. 


No per por. Era una espècie de respecte personal, com si aquell Racó emmagatzemés històries. 

Aracada i interior de la plaça dels raïms girona

Com deia al principi, m'encanta associar personalitats inexistent per a la resta de persones en elements aleatoris. No és que em cregui especial o "guai", però trobo maco que les coses que m'agraden tinguin una impremta mental personal.

Aleshores, segons el meu imaginari, aquell Racó m'amagava alguna cosa. I traspassar de la part segura a la "màgica" no es podia fer de qualsevol manera.

Un dia, tota sola, tornant de l'institut, enmig d'una de les èpoques més turbulentes de la meva vida, vaig decidir retrassar la tornada a casa per fer una parada per allà. 

Creuar l'arc va ser tan equivalent com el que vaig imaginar que es podia sentir al creuar l'andana 9 i 3/4.

És molt tonto. MOLT. I estic segura que molta gent deu entrar allà i sentir simple curiositat relacionada amb les dimensions de l'espai. Però no em fa vergonya reconèixer, que tot i ser una amant de la realitat, m'encanta injectar-me certes dosis de fantasia. 

Pati de llums Plaça dels Raïms Girona

Tot i així, estic segura que a més d'una persona, la màgia se li apareix en algun Racó d'aquesta ciutat. Així que no us feu els durs i em jutgeu d'empalagosa. 

Vosaltres també teniu el vostre punt tendre.

Placa identificadora Plaça dels Raïms Girona

Esperem que us hagi agradat el Racó Personal d'avui. 
En quest sentit, us volem demanar un favor:

Volem que ens parleu dels vostres Racons personals, i volem que ens expliqueu la vostra manera de veure els detalls més especials de Girona.

Així doncs, ja us podeu posar en contacte amb nosaltres Via Facebook o correu si voleu. Ens agradaria rebre una fotografia vostra (pot ser tan discreta com al de la X), i una història del vostre Racó preferit / especial.

Gràcies per llegir-nos un dia més :)

PD: La X demana disculpes per haver publicat unes fotografies gens a l'altura de l'encant del Racó. Promet portar-ne de millors properament.


Totes les fotografies has estat preses per Racons de Girona

També et pot agradar

0 comentaris